il·luminació opaca i occidental

1 7  [LC] entre poc i massa. Expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre. (http://dlc.iec.cat/)

I me deman:

- Sempre s'hi cau en els extrems?

- Si, voluntàriament, "conscientment", només faràs arribar a abans-de-l-extrem. Només podràs veure que ets damunt el límit quan, sense adonar-te'n abans -lògicament-, ja estiguis a un punt milèsim de caure més enllà de l'extrem, és a dir, de traspassar-lo. Si això darrer passés, que no vegéssis que pots estar transpassant un límit, llavors no hi hauria límit, seria una expansió incessant. I me deman:

- Què és millor: estar en expansió màxima però que tu no veus i els altres si, o bé tenir un extrem - menys o més- ample i jugar a acostar-se a allò més limítrof i calent?

- Gairebé sempre hi haurà límits, per això la primera part queda mig descartada, i a la segona te diré que se tracta -complicadament simple- d'anar estirant i moldejant, eixamplant els límits. L'altra mitja part no descartada de la primera part és que si segueixes aquesta màxima al cent per cent, per xerrar clar, imagin que series animal, tancat a una presó o manicomi, mort o tot sol. I me deman:

- Se pot fer res al cent per cent?

- No ho sé. Crec que podria dir que si... i crec podria dir que no...