martes, 24 de mayo de 2011

electricitat estàtica





La bogeria és una conseqüencia nostra, l'intent de voler ser, per mitjà del seny, sensats. A ella s'hi arriba quan el propi concepte de realitat és massa gran, quan s'obrin massa els ulls.

martes, 17 de mayo de 2011

amén

                                                                                                                                                                                                                                                  Sense confiança tot és massa ràpid.

lunes, 2 de mayo de 2011

Basta! a fluir




shhhh...fluixet i suau...molt suau...


talment com la brisa que fa posar-se, sobre la galta càlida, la fràgil pestanya...


talment com la carícia a tocar de pell...


talment com uns llavis humits de tabac...


talment com uns ulls que  parlen la dolçor.


La flama de l'espelma que es belluga


o el troç d'ungla rompuda enganxat al matalàs


el vidre brut i trencat


o la taca d'oli dins el bassal.


Talment com els ulls, les boques, les pells,
 els peus, els cossos, els cabells,
 els dits i els llavis que cusen històries

  suaus com les fulles que cauen lentes

            i lentes sorgeixen les ones sobre les nostres pells

                     i ràpid es fon la cera que perd la forma

                               i guanya el viure dins la calitja...


Talment com l'alè que t'alimenta,

o com la mirada infinita,

talment com la que mai s'estima,

o com el foc que no crema.


                            ...abraçant-me a la llum de la lluna...

martes, 19 de abril de 2011

il·luminació opaca i occidental




[LC] entre poc i massa. Expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre. (http://dlc.iec.cat/)



I me deman:


- Sempre s'hi cau en els extrems?


- Si, voluntàriament, "conscientment", només faràs arribar a abans-de-l-extrem. Només podràs veure que ets damunt el límit quan, sense adonar-te'n abans -lògicament-, ja estiguis a un punt milèsim de caure més enllà de l'extrem, és a dir, de traspassar-lo. Si això darrer passés, que no vegéssis que pots estar transpassant un límit, llavors no hi hauria límit, seria una expansió incessant. I me deman:


- Què és millor: estar en expansió màxima però que tu no veus i els altres si, o bé tenir un extrem - menys o més- ample i jugar a acostar-se a allò més limítrof i calent?


- Gairebé sempre hi haurà límits, per això la primera part queda mig descartada, i a la segona te diré que se tracta -complicadament simple- d'anar estirant i moldejant, eixamplant els límits. L'altra mitja part no descartada de la primera part és que si segueixes aquesta màxima al cent per cent, per xerrar clar, imagin que series animal, tancat a una presó o manicomi, mort o tot sol. I me deman:


- Se pot fer res al cent per cent?


- No ho sé. Crec que podria dir que si... i crec podria dir que no...


sábado, 16 de abril de 2011

Decodificación. ( -qui es creu cap paraula?- )




- Buah, tÍo! Me siento como pEz en el Agua!

     - ... ?

- ¿?

     -Pues... como siempre, como humanos en el aire, ..., no?





- !! PTSzchtbbrHebibgdsakhukiibowbvKfceasfjv...brryhrjclsitdsa...


lunes, 21 de marzo de 2011

circumloqui

Que la vida no són dos dies, que són moltíssims més. Però sempre, sempre és avui -l'ara.