lunes, 31 de enero de 2011

Vida anònima



Realment quan el món és suau, ondulant, tou i teb és quan tu ets suau, ondulant, tou i tova i teb i teba.

Quan el món fa fàstic, és cruel i les persones ens matam unes a altres, és perquè tu fas fàstic, ets cruel i estàs matant els i les altres. Almenys has obert els ulls. Però no t'aturis. Recorda que el món som cada un i una de nosaltres.


martes, 25 de enero de 2011

Polvo en suspensión.

 .            .                  .                  .    .
.    .                 .         .           .               .    .  .
   .       .                .          .           .   .           . . 
  .   Ví que vivo para no acordarme de que ya estoy muerto
.             .           .     .       .      .           .  .  
   .  .         .         .   .            .           .      . 
.          .         .      .       .   .     .       .      .    .

domingo, 23 de enero de 2011

Vola -deixa i DEIXA'T volar.-



Deixar ser lliure no és agafar l'ocell i després dir-li 'va,vola, sigues lliure'. 


Es tracta de deixar-lo volar lliurement, així com ell o ella et deixa pensar això de manera lliure.


Després, d'aquestes llibertats que s'acosten serà d'on sorgirà quelcom nou i viu; vital.



martes, 18 de enero de 2011

Què esperes?


-"No te ceguis, que sa vida dóna moltes voltes"- me va dir amb aires de persona amb experiència.


-"Sa vida dóna voltes si la fas moure, si te mous, si no, no dóna voltes ni dóna res, i jo tenc set"- me vaig dir.


Vaig cridar per dedins. Silenciós. Tenc les entranyes destrossades. He partit, a la fi.

domingo, 16 de enero de 2011

Benvinguda

A que aspires en ta vida? A ser un o una bona professional o a ser una bona -ampla- persona? Mares, pares, tots i totes noltros, a que aspirau, a que aspiram, a ajudar a créixer uns i unes bones professionals o unes bones persones? Ser una bona i un bon professional està més enfora de ser una bona persona que no a l'inrevés. Si ets una bona persona ets, si més no, gairebé, un i una bona profesional. És viure per una imatge pròpia, o viure per un cos propi. És trobar satisfacció en l'adoració tant pròpia com aliena de la idea que intentes mostrar de tu i que vols que les altres entenguin, o bé aprofitar, compartir i combregar amb allò que toques i veus, viure la vida de carn i ossos, mai millor dit. Ja surt a la bíblia quelcom semblant a 'colliràs allò que sembraràs'. I ja està clar que que li pots posar un bastó on aferrar's-hi el tronquet que creix; també el pots empeltar i fer-lo transmutar fins a uns límits gairebé impensables; fins i tot pot ésser que mai cullis allò que has o vas sembrar, tant positivament com negativa. Ja està clar que les frases grandiloqüents sonen molt bé, però només sol ser això. Ben igual que totes aquestes paraules anteriors. Per tot això crec que sols és necessària una cosa: ésser conseqüents. I pensar. Deixar-se endur.