electricitat estàtica

La bogeria és una conseqüencia nostra, l'intent de voler ser, per mitjà del seny, sensats. A ella s'hi arriba quan el propi concepte de realitat és massa gran, quan s'obrin massa els ulls.

amén

                                                                                                                                                                                                                                                  Sense confiança tot és massa ràpid.

Basta! a fluir

shhhh...fluixet i suau...molt suau...


talment com la brisa que fa posar-se, sobre la galta càlida, la fràgil pestanya...


talment com la carícia a tocar de pell...


talment com uns llavis humits de tabac...


talment com uns ulls que  parlen la dolçor.


La flama de l'espelma que es belluga


o el troç d'ungla rompuda enganxat al matalàs


el vidre brut i trencat


o la taca d'oli dins el bassal.


Talment com els ulls, les boques, les pells,
 els peus, els cossos, els cabells,
 els dits i els llavis que cusen històries

  suaus com les fulles que cauen lentes

            i lentes sorgeixen les ones sobre les nostres pells

                     i ràpid es fon la cera que perd la forma

                               i guanya el viure dins la calitja...

Talment com l'alè que t'alimenta,

o com la mirada infinita,

talment com la que mai s'estima,

o com el foc que no crema.

                            ...abraçant-me a la llum de la lluna...