domingo, 16 de enero de 2011

Benvinguda

A que aspires en ta vida? A ser un o una bona professional o a ser una bona -ampla- persona? Mares, pares, tots i totes noltros, a que aspirau, a que aspiram, a ajudar a créixer uns i unes bones professionals o unes bones persones? Ser una bona i un bon professional està més enfora de ser una bona persona que no a l'inrevés. Si ets una bona persona ets, si més no, gairebé, un i una bona profesional. És viure per una imatge pròpia, o viure per un cos propi. És trobar satisfacció en l'adoració tant pròpia com aliena de la idea que intentes mostrar de tu i que vols que les altres entenguin, o bé aprofitar, compartir i combregar amb allò que toques i veus, viure la vida de carn i ossos, mai millor dit. Ja surt a la bíblia quelcom semblant a 'colliràs allò que sembraràs'. I ja està clar que que li pots posar un bastó on aferrar's-hi el tronquet que creix; també el pots empeltar i fer-lo transmutar fins a uns límits gairebé impensables; fins i tot pot ésser que mai cullis allò que has o vas sembrar, tant positivament com negativa. Ja està clar que les frases grandiloqüents sonen molt bé, però només sol ser això. Ben igual que totes aquestes paraules anteriors. Per tot això crec que sols és necessària una cosa: ésser conseqüents. I pensar. Deixar-se endur.

No hay comentarios:

Publicar un comentario